És una llàstima que durant molts anys s’hagi atribuït en excés la causa de moltes lesions i dolors a moviments o postures que “suposadament” s’han definit com a lesives.

Si tinc una espatlla més alta que una altra he d’estar preocupat? Si un genoll presenta més rotació interna del “normal” em lesionaré? Si adapto postures “dolentes” m’apareixerà dolor? O pitjor, fins i tot, tenir certs pensaments limitants que obliguen a la persona a no iniciar una pràctica esportiva anticipant una lesió o dolor que encara ni tan sols ha aparegut.

És important remarcar que l’organisme de l’ésser humà es troba sempre en constant adaptació i intentarà, de totes les maneres possibles, adaptar-se a qualsevol moviment o gest biomecànic per tal que no aparegui dolor. És una gran sort que tenim.

Si ho penseu bé, com hi pot haver un moviment perfecte per a cada acció si el cos de cadascun de nosaltres presenta tantes diferències amb la persona del nostre costat? És difícil arribar a la conclusió que tots hauríem de realitzar cert moviment d’una forma determinada, i si no és així, ens lesionarem i apareixerà dolor, no obstant això, és força comú pensar i qualificar moviments com a lesius i no lesius, igual que activitats mal associades a lesions.

Per tant, si teniu la certesa que frases com “córrer és lesiu pels genolls”, “fer exercicis per sobre del cap són lesius per les espatlles” o bé “adoptar alguna mala postura durant el dia em generarà dolor” són certes, doneu-vos el permís per posar-les en dubte i entendre millor com funciona el vostre cos.

Capacitat d’adaptació

I bé, doncs, per què si el cos s’adapta a tot, les persones presenten dolor? La capacitat d’adaptació de l’organisme davant estímuls estressos no és il·limitada i depèn de molts factors que no són únicament físics, com per exemple:

• Com em trobo emocionalment?

• Quines creences envers el dolor i el moviment tinc.

• De quina manera em relaciono amb el dolor?

• Quanta dosi d’exercici realitzo? Estic preparat per a aquesta?

• De quina forma m’alimento, com descanso?

Com acabeu d’observar, una lesió o un dolor no depèn únicament de l’aspecte físic i d’un gest, sinó que depèn d’un cúmul de circumstàncies que propiciaran una simptomatologia més o menys aguda segons el context global de la persona.

Simplificant i perquè s’entengui, ho definirem com un baül buit que es va omplint i buidant, de tot allò que influeix sobre la persona. Quan la capacitat que té el cos per compensar arriba al seu límit, és quan el símptoma pot aparèixer. Per tant, és important entendre que un dolor o una lesió no depèn únicament d’un gest esportiu realitzat “teòricament” com s’ha descrit, sinó que hi haurà molts més factors que influiran en ell. Si voleu aprofundir més sobre aquest tema, us recomano llegir sobre el concepte carga alostática per tal d’entendre encara millor el símil del baül comentat.

Tot és entrenable i millorable

Ara bé, un cop ens hem tret aquest pensament de moviments lesius o no lesius, significa que puc tenir via lliure en ells? Aquí radica la clau: TOT ÉS ENTRENABLE i TOT ÉS MILLORABLE. Si una persona presenta un dolor de genoll significa que no pot córrer? Si una persona presenta dolor d’espatlla significa que no pot fer cross fit? És aquí on inicia la feina dels fisioterapeutes i readaptadors.

L’objectiu principal, en l’aspecte locomotor, hauria de ser millorar al màxim la capacitat del nostre cos. Què significa això? A través de l’exercici intentarem millorar tots aquells aspectes on la persona té un gran marge de millora.

Us presento un exemple: Un corredor presenta un dolor de genoll, li realitzem una bona valoració i observem dèficits de força en músculs que no l’haurien de tenir. Ens hem de posar a treballar en aquesta musculatura, no importa si el genoll mira més cap a dins o mira més cap a fora, és l’anatomia del corredor i això no ho modificarem, però sí que podem aconseguir fer-nos “més forts” en aquest patró de moviment i, per tant, tenir més capacitat d’adaptació i de càrrega.

Així doncs, un primer aspecte important, és realitzar una bona valoració i millorar la força i la mobilitat de certs grups musculars i articulacions. És un benefici que li brindem al nostre organisme i que li permetrà realitzar, a la seva manera, el moviment de la forma més “equilibrada” possible, amb menys descompensacions i utilitzant al màxim totes les estructures de les quals disposa.

Aquest exemple preval per a qualsevol mena de dolor del nostre cos, l’objectiu principal és moure’ns i realitzar aquells exercicis que ens milloraran a curt i llarg termini aquella part del cos en la que sovint la persona experimenta dolor.

Quan apareix un dolor, en molt poques ocasions el repòs total és la solució. La persona ha de moure’s, ha de sentir que està treballant per a revertir el seu dolor i tenir la convicció que està estimulant el seu organisme per tornar-se més fort, més apte per a poder fer millor aquella activitat o moviment que li genera dolor. I la millor forma és establint una sèrie d’exercicis que, en aquell precís moment, siguin aptes pel dolor que presenta la persona.

Automàticament, aconseguirem sentir-nos molt millor amb nosaltres mateixos. Intentar revertir una situació amb un remei que emocionalment ens fa sentir bé amb nosaltres mateixos aconseguirà una doble dosis de benefici, emocional i física, i estarem aconseguint, per una part, rebaixar la càrrega del baül mencionat anteriorment i, per l’altra part, aconseguirem fer-lo més gran i més capaç per al pròxim cop que un agent estressor generi canvis en el nostre organisme.

Com a conclusió, i sabent que és un tema que pot generar controvèrsia i dubtes, us diria que no us limiteu a creure que un moviment en concret és el que us generarà una lesió, tampoc que la forma que ha adaptat el vostre cos durant la vostra vida és la que propiciarà l’aparició d’un dolor o no.

Intenteu ser capaços de treballar, en la mesura que pugueu, les capacitats que us brinda el vostre cos, moveu-vos amb criteri, descanseu quan el cos ho demani i practiqueu qualsevol activitat que us faci feliços sempre de forma progressiva per donar temps al vostre cos a adaptar-se i poder-la realitzar sense cap mena de problema.