Abans d'iniciar una nova temporada és interessant fer una anàlisi de com ha anat la temporada anterior i extreure aprenentatges de tot allò que ha funcionat bé i allò que no tant.

La primera anàlisi, des de la nostra opinió, hauria de ser si s’ha gaudit de la preparació, dels entrenaments i de les competicions en què cada esportista ha decidit participar. L’adherència i la constància a un pla d’entrenament és possiblement la base per generar les màximes adaptacions possibles, any rere any. És per aquest motiu que, realitzar un entrenament sostenible, serà una part molt important del procés. L’esportista s’hi trobarà a gust i no tindrà necessitat de dur a terme descansos molt perllongats per recuperar-se d’una exigència física i mental que l’ha superat i no li ha permès mantenir una constància en l’entrenament. Així doncs, en la relació entrenador – atleta hauria d’existir aquesta conversa durant la temporada, però també al final de cada una d’elles i decidir si s’han de variar certs aspectes perquè tot sigui el més positiu possible.

Una segona anàlisi seria observar mètriques de rendiment. En quin moment de la temporada el ciclista o corredor ha obtingut els seus millors valors de potència o ritmes i observar que s’ha fet prèviament per aconseguir-los. Un bon estat de forma no depèn mai del que s’ha fet les últimes 2 o 3 setmanes, això està clar, per tant, recomanem observar la tendència de tot l’entrenament que s’ha realitzat, el tipus, el volum i la intensitat. Aquesta anàlisi serà clau per determinar si l’estratègia que es va decidir a l’inici de temporada ha funcionat o pel contrari, no ha anat com haguéssim desitjat.

D’aquí n’extraurem les fortaleses i debilitats de l’atleta i, per tant, serà un bon punt de partida per arrancar una nova temporada. Perquè ens entenguem, és fer una radiografia de l’atleta, amb les seves millors virtuts i els punts on més flaqueja. Si una de les seves debilitats o aspectes millorables formen part de les competicions a les quals vol assistir, aquest inici de temporada és un bon moment per treballar-les, ja que en tenir un marge de temps ampli abans de les competicions, podrem realitzar bons entrenaments respecte a la qualitat que vulguem treballar i millorar.

Una tercera anàlisi seria ser conscients i conèixer les molèsties o lesions que l’esportista hagi patit durant la temporada. Si les càrregues d’entrenament són adequades, el % de risc de lesió disminueix, tot i això, som esportistes que sotmetem al cos a un estrès important i, per tant, no ens trobem exempts de patir molèsties o lesions durant algun moment de la nostra trajectòria esportiva.

Per tant, ser capaços de detectar possibles debilitats de força en grups musculars o restriccions de mobilitat en alguna articulació implicada, especialment en el gest esportiu, serà interessant per poder treballar aquestes debilitats i restriccions de moviment i disminuir el % de risc de lesió. Mai estarem al 100% segurs de per què s’ha produït una lesió, però sí que tenim eines per intentar disminuir el risc.

Un cop hem analitzat la temporada anterior, tenint en compte aquestes tres anàlisis, si l’atleta té clar a quin tipus de competicions vol assistir durant la següent temporada serà molt més fàcil elaborar un procés d’entrenament sostenible i que millori el rendiment per afrontar amb més èxit personal cada una de les proves.